Mire per la finestra d’aquella habitació. Una finestra colorida, que dóna pas a la preciosa mar blava, que per uns cosats es fosca i per altres clara. La meva bata blanca, com les gavines que volen per l’entorn, es deixa pasetjar per l’aire fresc que entra, l’aire pur que hem fa sonriure cada matí. Prenc una ullada mes enllà, a l’illa propera, preciosa i observe aquell vaixell de vela que s’apropa a la costa, esperant que siga el meu estimat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada