Paraules poc conegudes

Hi ha paraules que les escoltem al nostre entorn, peró no hi sabem el que signifiquen.
Ací us pose tres paraules de la fauna, de la flora, i de paissatges amb el seu significat:
Fauna:
Alacrà: escorpì
Esparver: ocell de la família dels accipítrids, d’uns 38 centímetres de llargada, amb el dors marró i el pit ratllat, característic dels espais forestals, que s’alimenta d’ocells petits (Accipiter nisus).
Xoriguer:Peix de la família dels dactiloptèrids, de color castany amb taquetes fosques i blaves, amb nombrosos punts i taques ocel·lades blanques i blavoses a les ales, el cap cuirassat i les aletes pectorals enormes (Dactylopterus volitans).
Flora:
Junc:Herba de la família de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o bé amb fulles semblants a les tiges, pròpia de llocs humits.
Margalló: Palmera de tija en general poc desenvolupada, sovint amb rebrots basals, fulles palmatisectes amb el pecíol espinós, flors grogues i fruit en baia, pròpia de les terres àrides del Mediterrani occidental i sovint plantada com a ornamental, les fulles de la qual s’empren per a fer escombres, sàrries, estores, etc. (Chamaerops humilis). Fotja:Sot d’aigua o de fang.
Paisatges:
Marjal: Aiguamoll litoral.
Arxipèlag: Aiguamoll litoral. Penya-segat:Espadat rocós en la línia de contacte entre terra i mar.

Redacció bancaixa

Redacció Bancaixa

Aquesta exposició, Atresorar Espanya,  forma part dels fons de  la H ispanic Society of America, fundada per Archer Milton.

Les fotografies que vam poder observar estaven situades  a Sevilla, Barcelona, Alacant i Granada. Podem observar a la gent d’abans, els carrers de l’època i la vida quotidiana de la gent.

De tots les fotografies que hi vaig observar, em va cridar l’atenció una d’elles.

 

Era una fotografia, que descrivia un riu llarg amb cases al seu voltant, i en l’aigua es veia el reflex de les cases, a més estava en color sèpia. Es impactant com la va fotografiar el famós Jean Laurent.

Va ser un dels fotografs més importants que va treballar a Espanya al segle XIX. Va escomençar a interessar-se per la pintura al 1855, prenent vistes panoràmiques, paisatges, monuments, obres publiques i retratant a persones.

A mi em va agradar molt l’exposició, ja que  vaig vore 77 fotografies precioses i vaig poder disfrutar amb elles.

QUADRE

Mire per la finestra d’aquella habitació. Una finestra colorida, que dóna pas a la preciosa mar blava, que per uns cosats es fosca i per altres clara. La meva bata blanca, com les gavines que volen per l’entorn, es deixa pasetjar per l’aire fresc que entra, l’aire pur que hem fa sonriure cada matí. Prenc una ullada mes enllà, a l’illa propera, preciosa i observe aquell vaixell de vela que s’apropa a la costa, esperant que siga el meu estimat.

RESENYA

https://docs.google.com/open?id=0B1Gn5TcMHqpKMDJhZDEzY2QtYWQyZC00ZTc3LWIyYmQtZDk3OGE0NGJlZWQ2

ROSA DELS VENTS

Aquesta es la rosa del vents: La rosa dels vents consta de el vent del nord, Tramuntana, el vent del nord est, Gregal, el vent del est, Llevant, el vent del sud est, Xaloc, el vent del sud, Migjom, el vent del sudoest, Grbí, el vent de l'oest, Ponent i per últim el vent del nordoest, el Mestral

VELES E VENTS

<>- Quins vents poden ajudar o estar en contra del poeta en el seu camí de tornada cap a València?Els vents que poden ajudar són els de Migjorm, Llevant, Xaloc i Gregal i els vents que poden estar en contra del poeta són el vent del Ponent i el de Mestral - Quin vent ha de mantenir-se parcial? Per què?El vent que ha de mantenir-se parcial és el vent de Tramuntana perquè afecta a tots.- Per completar la Rosa dels Vents només en falta un. Quin?  

Falta el vent del Garbí

HISTÓRIA CONTADA AMB TRES PERSONES

El desastre total

Text 1

Allí era jo, com que tot hem passa... Aquella era una de eixes vegades que no vols ni saber res de elles perquè tot ha eixit fatal. Bé doncs vos conte la meva història.

Jo era ahir a la bugaderia rentant-me la meva roba i no portava rellotge. Sense donar-me conter, i com una errada qualsevol, vaig deixar el mòvil a la mateixa safata que posaria  minuts després a la llavadora. Esperava i esperava. Un, dos, quaranta minuts... passava el temps cada vegada més depresa. Sentat i esperant estava jo, fins que la rentadora va pitarxiular, cosa que volia dir que la roba ja hi era ben llavada.

Al obrir l’aparell el primer que va eixir va ser el mòvil tot mullar i amb una pinta de trencat que mai. El vaig agafar i de seguida hem vaig enrrecordar de què hauria d’estar fent en eixos moments.

Havia quedat amb Àngela, però clar no podia cridar-la per a dir-li que hi faria tard i que si hem podia esperar, el móvil se m’havia trencat i dins d’aquest aparell hi tenia el seu número.

Vaig agafar les coses i vaig anar ràpidament al parc. Hi arribava una hora i quart tard. En esser allí, jo despentinat, amb una camiseta espantosa i amb unes sabates que no s’adaptaven al moment, hem vaig quedar bocabadat. Bé doncs l’Àngela hi era però hi era amb un altre xicot que l’estava fent riure més que ningú.

Quan lla no m’ho podia creure va i li dona un petó a la galta, l’agafa de la mà, i se’n van anar els dos junts.

Bé jo deuria disculpar-me peró ella que? Creia que mestimava o...no se...

Tot m’ha de passar a mi.

Text 2

Algun dia me’l menge en creïlles fregides. Peró que creu aquest xicot, que puc esperar-lo una hora i quart?, la porta clara amb mi si es així. Ahir va ser per a mi un dia horrible, si no m’aguera deixat plantada...

Val, a veure, escomençaré pe’l principi. Haviem quedat al parc Rafa i jo a les sis i quart. Jo com a una persona molt puntual a i deu ja estava allí. I mitja, escomençe a preocupar-me. Menys quart, no puc més, l’he cridat ja sis vegades pense, segur que estava més animat que jo a altre lloc o amb altra xica. Tant desanimada estava que hem vaig posar a plorar.

Uns quants minuts després apareix com per art de màgia el meu germà major, que hem va consolar i hem va fer riure en uns moments de ràbia i angoixa.

El meu germà es una persona encantadora, de eixes que si necessites que et console en qualsevol moment, ve i fa el que vullgues. En els últims moments hem va donar una besada fraternal, hem va a gafar de la mà, i ens vam anar els dos junts cap a casa.

Jo estime a Rafa, però si no es disculpa o fa un miracle per a que el perdone desprès del que va passar ahir, no se que ocorrerà entre nosaltres.

Text 3

La meva germana ahir ho va passar fatal. Com m’enrrecorde de tot el que li va fer sofrir aquell xicot. El pille i no s’escapa de les meves mans.

Estava jo a la botiga de l’illa de cases quan de sobte vaig vore a una noia castanya plorant. La vaig reconeixer de seguida i sense pensar-m’ho dues vegades vaig anar a consolar-la. Faltaríen uns quinze minuts o així per a les set. Vaig parlar amb ella i el desgraciat del xic que li agradava l’havia deixat en plantada. Feia ja una mitja hora que estava la meua germana esperant al Rafa, i jo l’escoltava pacientment. Mes tard, vaig pensar que eixe noi era impossible que apareguera i per no fer-la patir vaig escomençar a fer el mico i contar acudits i més d’un somriure li vaig traure de eixa cara que feia uns minuts plorava. Desp

Bé doncs eixe xic deu ser un desgrasiat per deixar una xica tan simpàtica, agradable i guapa a soles pel carrer.

Bé doncs la meva opinió, a part de que la meva germana elegeix a uns xicots molt extranys per a eixir, es que eixe xic te poc futur amb qualsevol xica si va per eixe camí. Quin desastre!!!

                                                                          Alba Casanova Aragonés

LLIBRE:CAMP DE MADÜIXES

CAMP DE MADÜIXES
ARGUMENT

El llibre tracta d'una xiqueta, la qual se'n va de festa amb els amics i un d'ells li compra a un venedor una droga molt forta, èxtasis. De sobte i per la forta pastilla, la noia que es diu Lluciana cau al terra i entra en coma.

A partir d'aquest moment el llibre tracta de com els companys de la noia (Eloi, Cinta, Santi i el Màxim) fan tot el possible per trobar el delincuent que ha venut la droga i així salvar la xica del coma.

VALORACIÓ PERSONAL

A mi m'ha agradat molt el llibre, ja que el tema de les drogues es molt interesant. A part crec que li falta alguna cosa al final, ja que no magrada com acava.

Jo el recomane per a xiquets de 2 d'Eso.

 

NOVELA DE CIÉNCIA FICCIÓ

La Novela de Ciéncia Ficció

Un somni fet realitat


Hola, hem dic Lara i tinc 16 anys. Quan només tenia 12 anys ma mare va morir I supose que per això hem van succeir certes coses il·lògiques.

Poc desprès de morir ma mare jo estaba molt malament per el succés i no volia parlar amb ningú. Ni amb els amics ni amb mon pare fet  que complicava encara més les coses.

Una nit, a plena llum de la lluna hem vaig asomar a la finestra i vaig desitjar que tota la meva vida canviara i que ara que estava tan sola,  tinguera un amic amb qui compartir tot els meus secrets i que hem fera sentir com abans ,feliç i agradable. En dir aquestes paraules una màgia força m’agafà deprevinguda i de l’esglai hem vaig desmaiar.

En despertar-me estava a un petit bosc sola i desemparada, per sort, vaig pensar, tenia el mòvil a la bujaca. Peró on i era? Estaba segura que l’havia agafat. Ara ja no hem quedava res. Estava sola.

Vaig pasejar pel bosc. I era molt gran i prou verd, el que significaba que allí plovia prou sovint. Hi havia animals, peró quan m’apropava a ells se n’ha hanaven corrents. Al girar un arbre gran i robust i vaig vore a algúque se na n’ava corrents.

-      Espera’m per favor, estic a soles en aquest món¡¡- vaig cridar en veu alta.

Ningú hem contestà així es que no vaig tindre més remei que anar darrere d’ell. Al tornar-lo a vore i vaig vore que no era una persona si no que era un conill.

-      A que hem recorda això?-vaig pensar- ja ho tinc, pero si es el conill de alicia en el pais de les meravelles.

El vaig seguir i tot era correcte. El conill es va tirar al cau. Una xiqueta va apareixer per darrere dels arbustos.

-      Hola Alicia, sóc Alba una noia que no se com he arrivat ací pero t’he darvertir d’una cosa...- li vaig dir

Alicia hem va prestar atenció i jo li vaig contar que en el seu conte hi havia una roina reina i que anara amb conter. Ens vam despedir i aquesta es va clavar per el cau.

Jo vaig seguir el meu camí. Sospitosa havia de replantejar-me què estava passant. Alicia estava allí, o pitjor encara ,que feia jo en el seu conte?

Vaig seguir el camí fins a arrivar a una petita casa. Una bella dóna aguardava dins de la casa.

-      Qui podria ser?- vaig pensar.

Des de lluny es sentien a uns quants homes que cantaven:

-      Aivó, aivó, a la mina a treballar....

Ostres, això hem recordà a ma mare. Coneixia tant eixe conte que hem va recordar a la Blancaneus i als seus set petits amics. I vaig escoltar a algú fora de la casa. Hem vaig deixar al descobert i vaig anar ràpid a la casa de la Blancaneus a dir-li que molt pronte la bruixa li donaria una poma enverinada.

Només tocar a la porta la jove dona obrí:

-      Hola, que hi volies xiqueta?

-      Hola Blancaneus sóc Alba una noia que he vingut ha dir-te que pronte vindrà una bruixa i t’oferirà una poma. Disli que no la vols, perquè si no cauràs en un somni profund.

-      Gràcies.

Vaig seguir amb el meu camí i esperava trobar a algú d’un altre conte. Quin seria el següent?

Una montanya gegant aguardava a que la pujara. Jo tota disposada vaig escomençar a pujar-la. Algú m’agafá per darrere i escomençà a pujar-me. Jo tota agreida vaig mirar per a beix per vore qui m’havia salvat de fer ejercici.

-      Obélix??

-      Hola Alba- va dir aquest amb una sonrisa a la cara.

-      Com saps...- li vaig dir pensativa.

-      Se el teu nom perqué jo sòc l’elegit. Jo seré qui et torne eixa sonrisa a la teva cara, t’ajudaré a tornar a ta casa.

-      Gràcies.

Al pujar a lo més alt de la muntanya ens esperava com no la Heidi que anava pegant vots per tot el camp.

Aquesta escomençà a parlar amb l’Obélix.

-      Que tal estas?

-      Doncs, un poc cansat, com et dic sempre que vinc a visitar-te podrien posar un pont o unes escales mecàniques per a pujar, però ja saps a que he vingut.

-      Una altra noia s’ha clavat a aquest món.

-      Si i l’hem d’ajudar per a que torne a aquest de seguida...

-      Està bé, peró ara el reglament a canviat i haurà de fer una prova abans d’anar’se’n.

-      Bé, la farà i jo l’ajudaré, en que consisteix aquesta prova?

-      La xiqueta a fet que tots els personatges roïns dels contes quedaren despatxats d’aquestos perquè ni la Blancaneus a agafat la poma enverinada de la bruixa ni Alicia a vulgut entrar al món de les merevelles per por del que li va dir Alba. Aleshores els malvats personatges dels contes han tingut que idear plans pitjors per a derrotar als personatges bons. La Blancaneus a mort i encara que hi vaja el príncep i li done un petó aquesta no resusita i la Alicia està presonera a les matmorres de la reina de cors i necesita ajuda per a eixir d’allí. La conclusió es que aquesta xiqueta a fet més desastre que les altres i a de arreglar tot el desastre que ha fet.

-      Molt bé. Ens poserem ara mateixa en camí. On em d’anar primer?

-      La primera denúncia ens a arrivat de la Blancaneus. Aneu i arregleu el conte.

-      Bé, ens n’anem. Adéu.

-      Adéu.

Vam fer camí fins arribar a casa de la Blancaneus. Allí estava ella gitada al terra amb la bruixa plorant al costat, el príncep i els set nanets.

-      Que ha passat?- hi vaig preguntar intrigada.

-      Doncs que sense voler hem va caure una de les pomes a la porta. No era una poma normal, era la més tóxica del mercat i bé, se la va menjar.-va dir la bruixa que s’arrepentia pe’l que havia fet.

-      Tinc un remei per a curar les intocsicacions espereu.-hi vaig dir.

Vaig anar corrents i hem vaig infiltrar pel camp. Cinc minuts després vaig aparèixer amb un ramell de flors a la mà.

-      Ací està la solució- vaig dir ensenyant el ramell.

No vaig acabar tot aquesta aventura, ja que tot era un somni, però si voleu saber més de tot aixó poc després d’un any de que em pasara aquest inesperat somni vaig fer el meu primer llibre.

LA VIOLÉNCIA DE GÈNERE

La violéncia de génere és una de les causes de les morts que hi ha a Espanya i a molts llocs del món. Són més dones les que moren a les mans dels seus marits que a l'inrevés. Hi ha ja molts casos.
Ací us pose un acudit sobre la violéncia de gènere i algunes fotografies que estan interesants:

Poden morir ofegades, apunyalades o fins i tot de cop de pistola o arma blanca, la cuestió es que maten a les dones.
Dones de tots els colors, de totes les edats i races, de totes les nacionalitats, jovens i velles, de paísos pobres o rics peró com he dit, la qüestió és que moren.
Elles no criden a la policia per por a no viure peró saben que algún dia deixaràn de viure per culpa d'aquestos homens que els han fet la vida imposible i aquestos no es lamenten després si han fet o no mal a la dóna perqué a ells només els importa ser els millors dels dos, no quedar-se impotents i ser el que mane de la família, el que pose els peus al terra i la dóna la que fregue i fasa el trabll de casa que