La Novela de Ciéncia Ficció
Un somni fet realitat
Hola, hem dic Lara i tinc 16 anys. Quan només tenia 12 anys ma mare va morir I supose que per això hem van succeir certes coses il·lògiques.
Poc desprès de morir ma mare jo estaba molt malament per el succés i no volia parlar amb ningú. Ni amb els amics ni amb mon pare fet que complicava encara més les coses.
Una nit, a plena llum de la lluna hem vaig asomar a la finestra i vaig desitjar que tota la meva vida canviara i que ara que estava tan sola, tinguera un amic amb qui compartir tot els meus secrets i que hem fera sentir com abans ,feliç i agradable. En dir aquestes paraules una màgia força m’agafà deprevinguda i de l’esglai hem vaig desmaiar.
En despertar-me estava a un petit bosc sola i desemparada, per sort, vaig pensar, tenia el mòvil a la bujaca. Peró on i era? Estaba segura que l’havia agafat. Ara ja no hem quedava res. Estava sola.
Vaig pasejar pel bosc. I era molt gran i prou verd, el que significaba que allí plovia prou sovint. Hi havia animals, peró quan m’apropava a ells se n’ha hanaven corrents. Al girar un arbre gran i robust i vaig vore a algúque se na n’ava corrents.
- Espera’m per favor, estic a soles en aquest món¡¡- vaig cridar en veu alta.
Ningú hem contestà així es que no vaig tindre més remei que anar darrere d’ell. Al tornar-lo a vore i vaig vore que no era una persona si no que era un conill.
- A que hem recorda això?-vaig pensar- ja ho tinc, pero si es el conill de alicia en el pais de les meravelles.
El vaig seguir i tot era correcte. El conill es va tirar al cau. Una xiqueta va apareixer per darrere dels arbustos.
- Hola Alicia, sóc Alba una noia que no se com he arrivat ací pero t’he darvertir d’una cosa...- li vaig dir
Alicia hem va prestar atenció i jo li vaig contar que en el seu conte hi havia una roina reina i que anara amb conter. Ens vam despedir i aquesta es va clavar per el cau.
Jo vaig seguir el meu camí. Sospitosa havia de replantejar-me què estava passant. Alicia estava allí, o pitjor encara ,que feia jo en el seu conte?
Vaig seguir el camí fins a arrivar a una petita casa. Una bella dóna aguardava dins de la casa.
- Qui podria ser?- vaig pensar.
Des de lluny es sentien a uns quants homes que cantaven:
- Aivó, aivó, a la mina a treballar....
Ostres, això hem recordà a ma mare. Coneixia tant eixe conte que hem va recordar a la Blancaneus i als seus set petits amics. I vaig escoltar a algú fora de la casa. Hem vaig deixar al descobert i vaig anar ràpid a la casa de la Blancaneus a dir-li que molt pronte la bruixa li donaria una poma enverinada.
Només tocar a la porta la jove dona obrí:
- Hola, que hi volies xiqueta?
- Hola Blancaneus sóc Alba una noia que he vingut ha dir-te que pronte vindrà una bruixa i t’oferirà una poma. Disli que no la vols, perquè si no cauràs en un somni profund.
- Gràcies.
Vaig seguir amb el meu camí i esperava trobar a algú d’un altre conte. Quin seria el següent?
Una montanya gegant aguardava a que la pujara. Jo tota disposada vaig escomençar a pujar-la. Algú m’agafá per darrere i escomençà a pujar-me. Jo tota agreida vaig mirar per a beix per vore qui m’havia salvat de fer ejercici.
- Obélix??
- Hola Alba- va dir aquest amb una sonrisa a la cara.
- Com saps...- li vaig dir pensativa.
- Se el teu nom perqué jo sòc l’elegit. Jo seré qui et torne eixa sonrisa a la teva cara, t’ajudaré a tornar a ta casa.
- Gràcies.
Al pujar a lo més alt de la muntanya ens esperava com no la Heidi que anava pegant vots per tot el camp.
Aquesta escomençà a parlar amb l’Obélix.
- Que tal estas?
- Doncs, un poc cansat, com et dic sempre que vinc a visitar-te podrien posar un pont o unes escales mecàniques per a pujar, però ja saps a que he vingut.
- Una altra noia s’ha clavat a aquest món.
- Si i l’hem d’ajudar per a que torne a aquest de seguida...
- Està bé, peró ara el reglament a canviat i haurà de fer una prova abans d’anar’se’n.
- Bé, la farà i jo l’ajudaré, en que consisteix aquesta prova?
- La xiqueta a fet que tots els personatges roïns dels contes quedaren despatxats d’aquestos perquè ni la Blancaneus a agafat la poma enverinada de la bruixa ni Alicia a vulgut entrar al món de les merevelles per por del que li va dir Alba. Aleshores els malvats personatges dels contes han tingut que idear plans pitjors per a derrotar als personatges bons. La Blancaneus a mort i encara que hi vaja el príncep i li done un petó aquesta no resusita i la Alicia està presonera a les matmorres de la reina de cors i necesita ajuda per a eixir d’allí. La conclusió es que aquesta xiqueta a fet més desastre que les altres i a de arreglar tot el desastre que ha fet.
- Molt bé. Ens poserem ara mateixa en camí. On em d’anar primer?
- La primera denúncia ens a arrivat de la Blancaneus. Aneu i arregleu el conte.
- Bé, ens n’anem. Adéu.
- Adéu.
Vam fer camí fins arribar a casa de la Blancaneus. Allí estava ella gitada al terra amb la bruixa plorant al costat, el príncep i els set nanets.
- Que ha passat?- hi vaig preguntar intrigada.
- Doncs que sense voler hem va caure una de les pomes a la porta. No era una poma normal, era la més tóxica del mercat i bé, se la va menjar.-va dir la bruixa que s’arrepentia pe’l que havia fet.
- Tinc un remei per a curar les intocsicacions espereu.-hi vaig dir.
Vaig anar corrents i hem vaig infiltrar pel camp. Cinc minuts després vaig aparèixer amb un ramell de flors a la mà.
- Ací està la solució- vaig dir ensenyant el ramell.
No vaig acabar tot aquesta aventura, ja que tot era un somni, però si voleu saber més de tot aixó poc després d’un any de que em pasara aquest inesperat somni vaig fer el meu primer llibre.
