Paraules poc conegudes

Hi ha paraules que les escoltem al nostre entorn, peró no hi sabem el que signifiquen.
Ací us pose tres paraules de la fauna, de la flora, i de paissatges amb el seu significat:
Fauna:
Alacrà: escorpì
Esparver: ocell de la família dels accipítrids, d’uns 38 centímetres de llargada, amb el dors marró i el pit ratllat, característic dels espais forestals, que s’alimenta d’ocells petits (Accipiter nisus).
Xoriguer:Peix de la família dels dactiloptèrids, de color castany amb taquetes fosques i blaves, amb nombrosos punts i taques ocel·lades blanques i blavoses a les ales, el cap cuirassat i les aletes pectorals enormes (Dactylopterus volitans).
Flora:
Junc:Herba de la família de les juncàcies o de les ciperàcies, de tiges cilíndriques i verdes, sense fulles, o bé amb fulles semblants a les tiges, pròpia de llocs humits.
Margalló: Palmera de tija en general poc desenvolupada, sovint amb rebrots basals, fulles palmatisectes amb el pecíol espinós, flors grogues i fruit en baia, pròpia de les terres àrides del Mediterrani occidental i sovint plantada com a ornamental, les fulles de la qual s’empren per a fer escombres, sàrries, estores, etc. (Chamaerops humilis). Fotja:Sot d’aigua o de fang.
Paisatges:
Marjal: Aiguamoll litoral.
Arxipèlag: Aiguamoll litoral. Penya-segat:Espadat rocós en la línia de contacte entre terra i mar.

Redacció bancaixa

Redacció Bancaixa

Aquesta exposició, Atresorar Espanya,  forma part dels fons de  la H ispanic Society of America, fundada per Archer Milton.

Les fotografies que vam poder observar estaven situades  a Sevilla, Barcelona, Alacant i Granada. Podem observar a la gent d’abans, els carrers de l’època i la vida quotidiana de la gent.

De tots les fotografies que hi vaig observar, em va cridar l’atenció una d’elles.

 

Era una fotografia, que descrivia un riu llarg amb cases al seu voltant, i en l’aigua es veia el reflex de les cases, a més estava en color sèpia. Es impactant com la va fotografiar el famós Jean Laurent.

Va ser un dels fotografs més importants que va treballar a Espanya al segle XIX. Va escomençar a interessar-se per la pintura al 1855, prenent vistes panoràmiques, paisatges, monuments, obres publiques i retratant a persones.

A mi em va agradar molt l’exposició, ja que  vaig vore 77 fotografies precioses i vaig poder disfrutar amb elles.

QUADRE

Mire per la finestra d’aquella habitació. Una finestra colorida, que dóna pas a la preciosa mar blava, que per uns cosats es fosca i per altres clara. La meva bata blanca, com les gavines que volen per l’entorn, es deixa pasetjar per l’aire fresc que entra, l’aire pur que hem fa sonriure cada matí. Prenc una ullada mes enllà, a l’illa propera, preciosa i observe aquell vaixell de vela que s’apropa a la costa, esperant que siga el meu estimat.